Itinerari amb cotxe. De Vallcebre a Saldes i Gósol
En aquest itinerari en vehicle, recorrerem les roques del
garumnià, de trànsit entre les eres secundària i terciària,
i les del massís del Pedraforca, molt més antigues.
Des de Vallcebre, sortirem en direcció a Saldes, pararem
al mirador de Cap Deig i farem una petita marrada
fins a la font de la Foradada.
També ens aturarem al mirador de Maçaners per veure
l’estructura i la història geològica del Pedraforca, muntanya
singular on farem diverses parades fins a arribar a
Gósol.
Centre del Parc
c/ La Vinya, 1 08695 Bagà
Tel. 93 824 41 51
a/e pncadimoixero@gencat.cat
Pàgina web: www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi
Català
La carstificació és el procés pel qual les roques calcàries es van
dissolent en contacte amb l’aigua de pluja que s’infiltra en el subsòl
a través de fissures. Quan l’aigua arriba a un nivell impermeable
on no pot baixar més, forma una zona inundada que pot sortir
a la superfície com a surgència o font.
- Vallcebre. Situat al bell mig de l’ample sinclinal de Vallcebre
i ben proper a les antigues mines de carbó a cel obert de Fí-
gols-Vallcebre, on hi ha el conjunt de restes fòssils de l’àrea de
Fumanya, el jaciment de petjades de dinosaure més extens
d’Europa del final del període cretaci, ara fa 70 milions d’anys,
just abans d’extingir-se. Sortim per la carretera en direcció
nord durant un parell de quilòmetres fins arribar al mirador.
- Mirador de Cap Deig. Situat just al damunt de les anomenades
calcàries de Vallcebre, de color blanc i molt més dures
que els materials que les envolten, qualitat que les fa destacar
en el paisatge. Aquest estrat calcari, d’uns 40 metres de gruix,
forma l’anomenat cingle de Vallcebre que envolta l’altiplà on hi
ha el nucli de població. Aquesta forma d’anell es deu a la seva
disposició en forma de plec sinclinal, és a dir, en forma de U.
- La Foradada. Continuem per la carretera fins a la cruïlla i
baixem en direcció al Collet, fins arribar a un engorjat anomenat
la Foradada, on podem observar de prop les calcàries del
cingle i les lutites del garumnià roig inferior, que afloren just a
sota. Les calcàries estan carstificades i l’aigua que recull la
cubeta de Vallcebre apareix en forma de font just en el contacte
amb les roques impermeables, tal com podem observar a la
font del costat de la carretera.
- Mirador de Maçaners. Al PK 12,3 de la carretera en direcció a
Saldes. Aquí podem observar les conseqüències de l’aixecament
del Pirineu durant el xoc entre les plaques ibèrica i europea, i com
les roques es van amuntegar i plegar en forma de mantells de
corriment.
A la dreta, els estrats de la serra del Cadí, compostos majoritàriament
per calcàries eocenes (del terciari, dipositades fa uns 45
milions d’anys), estan inclinats cap al sud i s’enfonsen sota del
massís del Pedraforca.
Al mig, el massís del Pedraforca està compost de dues gran àrees,
per una part els pollegons estan formats per calcàries i margues
del cretaci inferior (d’uns 110 Ma d’edat), i per l’altra tota la
base del massís, formada per calcàries del cretaci superior (uns
70 Ma) i margues i argiles del garumnià.
En aquest reduït espai podem veure les tres grans unitats geolò-
giques. A la dreta, el mantell del Cadí, damunt del qual se situa el
mantell inferior del Pedraforca i, dalt de tot, els dos pollegons que
formen el mantell superior del Pedraforca.
El fet que les roques més antigues estiguin dalt de tot, i les més
joves a la base, és causat per la tectònica compressiva que va
aixecar els Pirineus i va amuntegar diversos mantells de corriment
els uns damunt dels altres. Tot el sinclinal de Vallcebre i les
unitats del garumnià formen part del mantell inferior del Pedraforca,
que ocupa una bona part de les muntanyes de l’Alt Berguedà.
Seguint en direcció a Gósol, al PK 17,2 podrem veure les
capes carbonoses del garumnià gris plenes de fòssils de bivalves
d’aigua dolça i restes vegetals (5), i al coll de la Trapa
(6) l’antiga mina de carbó a cel obert i el contacte entre els
dos mantells del Pedraforca. Si ens hi acostéssim, veuríem
com les calcàries del cretaci inferior se situen damunt dels
materials garumnians.
A l’àrea recreativa de la Plana del Reig (7) veurem unes roques
vermelles disposades horitzontalment, són els conglomerats
del coll de la Trapa, dipositats després del moviment
del Pedraforca.
- Escull d’Hippurittes. Al PK 21,7 hi ha un marcat revolt a la
dreta amb un bon aflorament d’Hippurites, uns fòssils que
podem veure en posició de vida formant un escull. Podem
aturar el cotxe uns 100 metres més endavant, a l’esquerra. Es
tracta d’un gran escull format per uns fòssils de forma allargada
i en forma de banya, amb una longitud que pot depassar
els 30 cm i un diàmetre entre els 7 i 10 cm. Es tracta de bivalves
de l’ordre dels rudistes, un ordre que es va extingir al final
de l’era secundària, igual que els dinosaures, fa uns 65 milions
d’anys.
9 Gósol, mirador del Roser. Des d’aquí destaca el torrent de
Rubinat, que baixa del coll del Verdet, i l’immens con de dejecció
que arriba fins al mateix poble de Gósol. Els ventalls
al•luvials com aquest es formen per l’acumulació de sediments
transportats pels torrents procedents de les parts altes
de la muntanya.