Itinerari amb cotxe. De Vallcebre a Saldes i Gósol

 

En aquest itinerari en vehicle, recorrerem les roques del

garumnià, de trànsit entre les eres secundària i terciària,

i les del massís del Pedraforca, molt més antigues.

Des de Vallcebre, sortirem en direcció a Saldes, pararem

al mirador de Cap Deig i farem una petita marrada

fins a la font de la Foradada.

També ens aturarem al mirador de Maçaners per veure

l’estructura i la història geològica del Pedraforca, muntanya

singular on farem diverses parades fins a arribar a

Gósol.

Centre del Parc

c/ La Vinya, 1 08695 Bagà

Tel. 93 824 41 51

a/e pncadimoixero@gencat.cat

Pàgina web: www.parcsnaturals.gencat.cat/ca/cadi

Català

La carstificació és el procés pel qual les roques calcàries es van

dissolent en contacte amb l’aigua de pluja que s’infiltra en el subsòl

a través de fissures. Quan l’aigua arriba a un nivell impermeable

on no pot baixar més, forma una zona inundada que pot sortir

a la superfície com a surgència o font.

  1. Vallcebre. Situat al bell mig de l’ample sinclinal de Vallcebre

i ben proper a les antigues mines de carbó a cel obert de Fí-

gols-Vallcebre, on hi ha el conjunt de restes fòssils de l’àrea de

Fumanya, el jaciment de petjades de dinosaure més extens

d’Europa del final del període cretaci, ara fa 70 milions d’anys,

just abans d’extingir-se. Sortim per la carretera en direcció

nord durant un parell de quilòmetres fins arribar al mirador.

  1. Mirador de Cap Deig. Situat just al damunt de les anomenades

calcàries de Vallcebre, de color blanc i molt més dures

que els materials que les envolten, qualitat que les fa destacar

en el paisatge. Aquest estrat calcari, d’uns 40 metres de gruix,

forma l’anomenat cingle de Vallcebre que envolta l’altiplà on hi

ha el nucli de població. Aquesta forma d’anell es deu a la seva

disposició en forma de plec sinclinal, és a dir, en forma de U.

  1. La Foradada. Continuem per la carretera fins a la cruïlla i

baixem en direcció al Collet, fins arribar a un engorjat anomenat

la Foradada, on podem observar de prop les calcàries del

cingle i les lutites del garumnià roig inferior, que afloren just a

sota. Les calcàries estan carstificades i l’aigua que recull la

cubeta de Vallcebre apareix en forma de font just en el contacte

amb les roques impermeables, tal com podem observar a la

font del costat de la carretera.

  1. Mirador de Maçaners. Al PK 12,3 de la carretera en direcció a

Saldes. Aquí podem observar les conseqüències de l’aixecament

del Pirineu durant el xoc entre les plaques ibèrica i europea, i com

les roques es van amuntegar i plegar en forma de mantells de

corriment.

A la dreta, els estrats de la serra del Cadí, compostos majoritàriament

per calcàries eocenes (del terciari, dipositades fa uns 45

milions d’anys), estan inclinats cap al sud i s’enfonsen sota del

massís del Pedraforca.

Al mig, el massís del Pedraforca està compost de dues gran àrees,

per una part els pollegons estan formats per calcàries i margues

del cretaci inferior (d’uns 110 Ma d’edat), i per l’altra tota la

base del massís, formada per calcàries del cretaci superior (uns

70 Ma) i margues i argiles del garumnià.

En aquest reduït espai podem veure les tres grans unitats geolò-

giques. A la dreta, el mantell del Cadí, damunt del qual se situa el

mantell inferior del Pedraforca i, dalt de tot, els dos pollegons que

formen el mantell superior del Pedraforca.

El fet que les roques més antigues estiguin dalt de tot, i les més

joves a la base, és causat per la tectònica compressiva que va

aixecar els Pirineus i va amuntegar diversos mantells de corriment

els uns damunt dels altres. Tot el sinclinal de Vallcebre i les

unitats del garumnià formen part del mantell inferior del Pedraforca,

que ocupa una bona part de les muntanyes de l’Alt Berguedà.

Seguint en direcció a Gósol, al PK 17,2 podrem veure les

capes carbonoses del garumnià gris plenes de fòssils de bivalves

d’aigua dolça i restes vegetals (5), i al coll de la Trapa

(6) l’antiga mina de carbó a cel obert i el contacte entre els

dos mantells del Pedraforca. Si ens hi acostéssim, veuríem

com les calcàries del cretaci inferior se situen damunt dels

materials garumnians.

A l’àrea recreativa de la Plana del Reig (7) veurem unes roques

vermelles disposades horitzontalment, són els conglomerats

del coll de la Trapa, dipositats després del moviment

del Pedraforca.

  1. Escull d’Hippurittes. Al PK 21,7 hi ha un marcat revolt a la

dreta amb un bon aflorament d’Hippurites, uns fòssils que

podem veure en posició de vida formant un escull. Podem

aturar el cotxe uns 100 metres més endavant, a l’esquerra. Es

tracta d’un gran escull format per uns fòssils de forma allargada

i en forma de banya, amb una longitud que pot depassar

els 30 cm i un diàmetre entre els 7 i 10 cm. Es tracta de bivalves

de l’ordre dels rudistes, un ordre que es va extingir al final

de l’era secundària, igual que els dinosaures, fa uns 65 milions

d’anys.

9 Gósol, mirador del Roser. Des d’aquí destaca el torrent de

Rubinat, que baixa del coll del Verdet, i l’immens con de dejecció

que arriba fins al mateix poble de Gósol. Els ventalls

al•luvials com aquest es formen per l’acumulació de sediments

transportats pels torrents procedents de les parts altes

de la muntanya.