Festa dels Elois 26-17/07/2014 Berga

 

Cada tercer cap de setmana de juliol, Berga s’omple de genets i cavalcadures disposades a rebre una benedicció popular que consisteix en el llançament de galledes d’aigua des de balcons i finestres dels carrers per on passen. S’hi celebra la Festa dels Elois, dedicada al patró de l’antic gremi dels treballadors del ferro.

Representat sempre amb un cavall al costat, Sant Eloi havia estat el sant protector de les cavalcadures i els traginers de l’alta muntanya, i sobretot patró dels oficis relacionats amb el ferro forjat, oficis que elaboren productes fets amb el treball del metall al foc: ferrers, fargaires, clavetaires, ganiveters, orfebres i joiers, serrallers, quincallaires, electricistes, etc També havia estat el protector de cotxers, mecànics, garatgistes i manyans, tot i que alguns d’ells seguia a Sant Cristòfol. Per això, ho coneixia popularment als treballadors del gremi del ferro com “els Elois”. La dita popular diu que “Sant Eloi, quan era petit, era noi; de mitjà va ser manyà; de mitjancer va ser serraller i de gran va ser sant”.

A totes les poblacions on el gremi del ferro forjat era important, el dia de Sant Eloi era festa grossa. Les celebracions eren molt semblants a les que es fan per Sant Antoni: un ofici solemne, les cavalcades amb la benedicció de cavalls muls i ases, curses d’animals i altres actes populars.

A Berga, la història explica que a principis del segle XX quan es feia la benedicció davant l’església de Sant Pere, a banda de la benedicció amb aigua beneïda que el rector feia amb el salpasser, el campaner o sagristà des de les escales de l’església llançava aigua amb una galleda als participants de la cavalcada que ho demanaven. L’acció del sagristà va acabar esdevenint una pràctica que també adoptaren els berguedans, que aquest dia van començar a llançar aigua des dels balcons en tupins i altres recipients, un costum que no degué agradar gaire als organitzadors, que en els programes de festa incloïen la recomanació “No tireu aigua a les cavalcades”. El costum, però guanyà el pols i, ajudat pel fet de celebrar-se en l’època més calorosa de l’any, esdevingué tradició berguedana. Avui, si la Patum és la festa del foc, els Elois és la festa de l’aigua, una celebració en què el poble beneeix, tot jugant-hi, als genets i cavalcadures que venen, d’arreu del país a participar de la festa.