07/06/2015 Joan Maragall 29/05/1904

 

Floriu, floriu, ginesteres,
dalt dels monts, davant del mar,
encenèu-se com fogueres
al sagrat de cada llar.

Les fogueres catalanes
ja flamejen dalt del cim:
son les flames sobiranes
d’aquell foc que tots tením.

Per la costa, a grans exteses,
tot el ginestar fa llum:
les candeles son enceses,
totes flaira i sense fum;

una llum que llença flaira
desde’ls monts avall del mar,
i de l’aire’n fa’l nostr’aire
que es tant bò de respirar.

En la flor de la ginesta
Catalunya m’ha parlat;
m’ha parlat de la gran festa
de la nostra llibertat.